US ANUNCIO UNA GRAN ALEGRIA!

Estimada comunitat blocaire,

amb vergonya trec el caparró per aquí altre cop. Amb vergonya, sí, perquè us tinc força abandonats... ja em perdonareu.

ÉS PER A MI MOTIU DE GOIG ANUNCIAR-VOS LA MEVA PROPERA ENTRADA AL NOVICIAT, EL DIA 2 DE FEBRER, DIA DE LA PRESENTACIÓ DEL SENYOR

(per això he triat aquesta imatge). El començaré juntament amb la meva companya de camí, la M. Teresa. Jesús enviava els seus de dos en dos... oi? ;) QUINA IL·LUSIÓ!!!

No us puc dir ben bé com em sento en aquests moments... ho intentaré.

Us compartia en un dels últims escrits de manera bastant global el que ha estat aquest any. Certament he viscut experiències molt fortes de desert, de nit, he tingut sovint temptacions d'agafar un vaixell cap a Tarsís (com el profeta Jonàs)... Malgrat tot, em sé sostinguda pel Senyor - em sosté la vostra mà, diu el salm 62 (el "meu" salm!) - i és que no tot ha estat foscor! També hi ha hagut moments preciosos de Llum... I els moments tenebrosos ens ensenyen a apreciar encara més la llum.

Bé, tot plegat ha estat una oportunitat de creixement que Nostre Senyor m'ha donat i li'n dono les gràcies. Sí! Conscientment! No estic gens penedida d'aquest any!!! I ara? Em sento més en pau que mai... el saber que finalment començo el noviciat i tenir data, em fa estar tranquil·la i confiada.

Acabo amb un fragment de la Regla de Sant Benet que parla precisament de l'admissió dels germans (aquests dies l'estem llegint a refetor, i quan em toca a mi servei de lectora m'haig de contenir ;) ):

CAPÍTOL LVIII

LA MANERA D'ADMETRE ELS GERMANS

¹ Quan algú es presenta per primera vegada per fer-se monjo, que no l'admetin fàcilment; ² ans, com diu l'Apòstol, "proveu els esperits per si són de Déu". ³ Si, doncs, el qui es presenta perseverava trucant i, després de quatre o cinc dies, es veia que suporta amb paciència els greuges que li han fet i la dificultat de l'admissió i que persisteix en la seva demanda, ⁴ que li concedeixin l'entrada, i que s'estigui uns quants dies a l'hostatgeria.

⁵ Després s'estarà al noviciat, on han d'estudiar, menjar i dormir. ⁶ Que se'ls destini un ancià que sigui capaç de guanyar les ànimes, el qual ha de vetllar damunt d'ells molt atentament.

⁷ Que es preocupi de veure si cerca Déu de veritat, si és zelós per l'ofici diví, per l'obediència, per les humiliacions. ⁸ Se li han de dir per endavant totes les coses dures i aspres a través de les quals es va a Déu. ⁹ Si mantenia la promesa de lligar-se a la comunitat, al cap de dos mesos se li ha de llegir tota sencera aquesta Regla, ¹⁰ i dir-li: "Vet aquí la llei sota la qual vols militar: si pots observar-la, entra; i si no pots, vés-te'n lliurement". ¹¹ Si encara persistia, aleshores que el duguin de nou al noviciat, i que es torni a provar fins on arriba la seva paciència.

¹² I al cap de sis mesos se li ha de llegir la Regla, a fi que sàpiga a què es vol comprometre. ¹³ I si encara persisteix, al cap de quatre mesos, que se li torni a llegir una altra vegada la Regla. ¹⁴ I si, després d'haver-s'hi pensat, prometia de complir totes les coses i d'observar tot el que li manin, llavors sigui admès a la comunitat; ¹⁵ però ha de saber que la llei de la Regla estableix que a partir d'aquell dia no li serà lícit d'anar-se'n del monestir ¹⁶ ni de sostreure el coll al jou de la Regla, que després d'haver-s'ho pensat tant pogué refusar o acceptar.

(text extret de la RB de la web de les germanes benedictines de Montserrat).