Darrerament ja veieu que va d'espirals, la cosa... alguns ja sabeu que m'agraden!
El dilluns, tot parlant amb el capellà que ens ve a celebrar l'Eucaristia, va sorgir una pregunta ben interessant...
Proposta per meditar aquesta Setmana Santa:
****
DE QUÈ ENS ALLIBERA LA CREU?
2 i tu què hi dius?:
Hola Zoila, trobo molt bonic el teu bloc i el moment personal que estàs vivint. Et deixo uns pensaments en agraïment a la teva oferta. La pregunta dóna per omplir llibres de teologia, però jo de teologia no en sé. A mi la creu m’allibera de l’oblit de Déu i de Jesús, és un símbol que’m persegueix, que m’ha perseguit sempre: ha aparegut sobtadament en moments de desorientació provocant-me un silenci profund; d’alt d’una muntanya, pintada en un mur, penjada d’una paret, dibuixada en un quadre... i quan la veig, em sento tranquil, confiat, més que no pas el dolor, el pecat o la salvació, veig els braços de Jesús, oberts, volent abraçar-nos a tots. No veig els claus, no veig la ferida, només veig el seu amor. De vegades la vida m’omple el cap de masses coses, el meu cap per si sol ja és prou inquiet, la creu em situa. Se que he donat un tracte material a la creu, i la pregunta és més profunda, però soc persona senzilla, i em resulta més fàcil parlar de coses que puc besar.
Zoila!
Una abraçada ben gran, bona Pasqua!
Publicar un comentario en la entrada